Andreu Muntaner i Darder (soci d’honor 2017)

Totes les ciutats tenen mil i una històries que, ben contades, ens produeixen un plaer molt especial, sobretot si és la nostra ciutat. És com quan ens conten part de la biografia d’una persona o de la nostra família i ens fa pensar si hi tenim alguna cosa a veure, si ens influeix o si ens ha influït. A més d’aquestes emocions que ens produeixen els relats de les històries de la vida de les persones o de les ciutats, també hi ha un altre impacte, més invisible i més lent: el sentit de pertinença que ens provoquen. Ens agrada que ens contin històries de la nostra ciutat, ens fan estimar-la més, ens fan sentir que som part d’aquesta. També sentim que aquesta és part de nosaltres, l’apreciam més i, per tant, també volem cuidar-la i millorar-la.

 

Per tot el que fan, calladament i amb molt d’esforç, gairebé sense recursos, les persones historiadores i les narradores d’històries de la ciutat mereixen tot el reconeixement de la ciutadania, ja que, a més d’aconseguir que ens ho passem bé, fan que la valorem més i que més gent també l’estimi. La fotografia és un mitjà molt potent per donar testimoni de moltes d’històries de la nostra ciutat. Ens conten moltes de coses de Palma i ens permeten explicar molts de processos pels quals ha passat aquesta ciutat i que expliquen, en part, el que li passa ara. Tot per arribar a una conclusió: la ciutat té una història que hem de jugar a descobrir contínuament, perquè no es converteixi amb una ciutat sense història.

 

Andreu Muntaner i Darder és un home inquiet. Interessat en la cultura i enamorat de la seva terra. Va aprendre geologia a Tarragona, amb Bartomeu Darder Pericàs i el seu fill Josep Darder. Va col·laborar al MOPU i va fer feina a GESA durant molts d’anys. Per això, va tenir l’oportunitat de participar en la construcció dels pantans des Gorg Blau i Cúber, en va fer les fotos aèries i el seguiment de la construcció.

Com a geòleg va dur a terme investigacions sobre el Myotragus i el Quaternari, especialment a l’àrea des Carnatge, on es va posar en relleu la singularitat geològica d’aquest espai del Quaternari a Mallorca. Va ser cofundador de la Societat d’Història Natural de les Balears.

L’interès per la fotografia li ve de família; el seu oncle Toni Porcell ja en feia. A la primera meitat del segle XX, aquest senyor era aficionat al ciclisme i a la fotografia, amb la seva colla d’amics varen recórrer Mallorca i varen fer fotos de les excursions; imatges que foren el germen de la col·lecció d’Andreu Muntaner Andreu. Va rebre aquesta herència i durant tota la seva llarga vida s’ha dedicat a col·leccionar imatges de Mallorca. Fotos que li donaven o que comprava a alguna fira o paradeta, quan ningú les volia perquè la gent no era conscient de l’interès que tenien. Noranta-un anys donen per a molt i, avui, la col·lecció és un element de consulta fonamental per conèixer l’evolució de Mallorca, entre 1856 i els anys seixanta del segle XX.

 

A més de fotografies i postals, la col·lecció Andreu Muntaner està formada per màquines fotogràfiques i projectors d’imatge. Hi ha màquines d’estudi i d’altres de molt curioses i interessants per a conèixer l’evolució de les tècniques fotogràfiques d’aquells temps. Les postals i les fotografies de la col·lecció estan ordenades en quatre apartats:

  1. Palma. Organitzada en cinc seccions: Fotografia aèria; la Seu i el moll vell; la Seu interior i exterior; el moll des de baix de la Seu; i el moll des de Can Sales.
  2. Pobles. Ordenades per ordre alfabètic i temàtic (molins, sínies, tramvies, tren, pobles, retrats).
  3. Fotos estereoscòpiques.
  4. Negatius i positius de vidre.

Les imatges parlen per si mateixes del canvi que ha experimentat la ciutat el darrer segle. De fet, es pot veure com la mar s’ha fet enfora de la ciutat: el passeig de la Riba ningú no sap ara on era; la mar que vorejava la Seu va ser reemplaçada per un llac artificial i un riu de cotxes hi passa per davant; la construcció del passeig Marítim va fer desaparèixer els banys de s’Aigo Dolça, i des d’aquest passeig, convertit en port esportiu, els vaixells quasi no permeten observar la mar; la cala de Portopí és una base naval; el Molinar, tan sobrevalorat avui, és difícil de reconèixer en les fotos antigues… Canvis que han transformat completament la façana marítima de Palma i que gràcies a la col·lecció i a la informació d’Andreu Muntaner i Darder, els podem documentar i en gaudim.

 

Imatge de la inauguració de l’exposició-homenatge a Andreu Muntaner “Un recorregut fotogràfic per la façana marítima de Palma (c.1860-1960)”, organitzada per l’ASIM, el Museu Krekovic i Palma XXI (18/10/2017). De dreta a esquerra: Maria del Mar Gaita (Museu Krekovic), Dolores Ladària (Palma XXI), Francesc X. Bonnín (ASIM), Rafel M. Creus (director insular de Cultura), Andreu Muntaner i Darder, Francesc Miralles (conseller de Cultura, Patrimoni i Esports), Andreu Muntaner Sans i Jaume Gual (Palma XXI).

Gallery