Manifest contra els megacreuers

12 juliol, 2019

Juntament amb prop d’una trentena d’organitzacions socials, ciutadanes i veïnals, la nostra entitat forma part activa de la campanya de sensibilització per recol·lectar signatures i fer incidència.

Manifest contra els megacreuers

Palma, juny de 2019

El turisme de megacreuers arribats a Palma ha augmentat de forma insostenible i no desitjable per a la nostra ciutat provocant un greu impacte mediambiental i territorial així com creixents protestes socials.

Ha augmentat la mida i el nombre de les naus que arriben a port, s’ha triplicat el volum de persones que transporten i s’acumulen molts megacreuers en el mateix dia.

El transport marítim contamina mil vegades més que el terrestre. Els megacreuers contaminen l’aigua, funcionen amb el fuel més barat del mercat que emet diòxid de sofre i partícules nocives per a la salut. Amarrats al port utilitzen un tipus de fuel menys nociu però que supera 200 vegades la contaminació que causa una autovia. Palma és la segona ciutat d’Europa més contaminada pels creuers, després de Barcelona.

Realitzen descàrregues d’aigües grises a 4 milles de la costa. Un vaixell com aquests genera de 200 a 400 mil metres cúbics de residus. Un 24% del total de deixalles sòlides que hi ha als mars són generades per creuers.

Els megacreuers danyen la biodiversitat del fons marí a causa dels corrents que generen per desplaçar les tones del seu propi pes i, a més, contaminen acústicament durant el temps que estan amarrats al port.

A més, el tracte públic injust, discriminatori i permissiu als megacreuers enfront d’altres formes de fer turisme local és intolerable. Els megacreuers generen una activitat amb molt impacte mediambiental que contribueix al canvi climàtic, activitat que seria impensable i completament il·legal si es tractés per exemple d’un hotel al Passeig Marítim.

La massificació turística devalua el nostre patrimoni històric i cultural convertint l’espai urbà en un parc temàtic només per visitants empitjorant l’experiència turística d’altres.

El paisatge de la Badia de Palma, i per tant de la ciutat, es veu afectat diàriament a causa de la desproporció de la seva colossal grandària.

La massificació d’algunes zones de la ciutat, en les que poden arribar a concentrar-se en un dia fins a 15.000 creueristes, provoca que molts dels residents deixin el seu barri.

Es necessita una inversió pública contínua per a la construcció i ampliació d’infraestructures portuàries per rebre els megacreuers, en detriment d’altres inversions com la sanitat o l’educació. Actualment s’està ampliant el moll de Ponent del port de Palma, emprant escòries, per poder acollir creuers de més de 300 metres d’eslora.

Aquest tipus de turisme canvia la tipologia dels comerços que s’adapten a les necessitats dels turistes provocant el desplaçament dels comerços tradicionals amb la desaparició del caràcter propi del barri inclús de la llengua local.

Els habitatges i els comerços de qualitat dels carrers per on transcorren les rutes dels creueristes perden valor, causant un dany irreparable al patrimoni dels seus propietaris .

La majoria d’aquests creuers operen amb banderes que pertanyen a paradisos fiscals (Malta, Bahames, Panamà, Illes Marshall) i no paguen impostos al nostre país.

Les condicions laborals i de residència dels treballadors/es són precàries i sense cap seguretat jurídica, ja que depenen de la legislació laboral dels països esmentats.

 

Les persones i entitats sotasignants, demanen al Govern de les Illes Balears i a l’Ajuntament de Palma que treballin per protegir la salut i el benestar de tots els seus ciutadans/es i que actuïn immediatament:

1. Posar límits a l’afluència de megacreuers al Port de Palma, amb un màxim d’un al dia, regulant les visites dels creueristes a un nombre màxim de 4000 persones.

2. Exigir a l’Autoritat Portuària que controli diàriament i doni a conèixer públicament els impactes mediambientals dels creuers en consum d’aigua, electricitat, contaminació, de l’aire i de l’aigua

3. Exigir a l’Autoritat Portuària la transparència fiscal i laboral de totes les empreses de creuers que visiten la ciutat.

4. Augmentar l’impost del turisme sostenible que paguen els creueristes fins a 5 euros, i destinar-los a compensar les despeses públiques i privades que genera l’impacte de les excursions massives de creueristes al centre de la ciutat.

5. Fer les gestions pertinents per declarar zona ECA (Àrea de Control d’Emissions) el Mediterrani, tal com han fet en el Mar del Nord i en el Bàltic.

 

ENTITATS CIUTADANES QUE IMPULSEN: Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Palma XXI, ARCA, GOB, Terraferida, Tot Inclòs, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra Mallorca, Ciutat per a qui l’habita, Lobby de Dones, Tramuntana XXI, Salvem Es Molinar, Juventud por el Clima – Fridays For Future Mallorca, Anticapitalistes Illes Balears, Entrepobles Mallorca, Mallorca Preservation Fund, Associació Amics dels Llaços Grisos, AAVV La Calatrava, AAVV Banc de s’Oli, AAVV Canamunt – Ciutat Antiga, AAVV La Llotja – Puig de Sant Pere, AAVV El Terreno, AAVV Es Jonquet, AAVV Coll d’en Rabassa, Plataforma de Veïns de Son Espanyolet, Salvem Portocolom, Centre Mallorquí de Negocis (CNM), Plataforma Antiautopistes.

Podeu signar el Manifest a la plataforma We Move.

PERSONALITATS SIGNANTS DEL MANIFEST CONTRA ELS MEGACREUERS

1. Sebastià Alzamora, escriptor
2. Basilio Baltasar, editor
3. Miquel Barceló, artista plàstic
4. Sergi Belbel, dramaturg
5. Maria del Mar Bonet, cantant i compositora
6. José Manuel Broto, pintor
7. Francesc Capdevila (Max), il·lustrador i dibuixant
8. Andrea Carandini, arqueòleg i president del Fondo Ambientale Italiano
9. Melitón Cardona, ambaixador d’Espanya
10. Pablo Carrington, Marugal Hotel Management
11. Camilo José Cela, escriptor i catedràtic
12. Rafa Cortés, director de cinema
13. Jorge Dezcallar, Ambaixador d’Espanya
14. Mara Fazio, Historiadora de l’Art i escriptora
15. Carlos García Delgado, arquitecte
16. William Graves, escriptor i director de la Fundació Robert Graves
17. Lucía Graves, escriptora i traductora
18. Joana Gual, treballadora social i professora UIB
19. Biel Huguet, empresari
20. Pere Joan, dibuixant
21. Miguel López Crespí, escriptor
22. Joan Manuel López Nadal, diplomàtic
23. Biel Mesquida, escriptor
24. P. de Montaner, doctor en Geografia i Història
25. Joan Miquel Oliver, compositor i cantant
26. Antonio Obrador, arquitecte
27. Xavier Pastor Gràcia, oceanògraf
28. Climent Picornell, doctor en Geografia
29. Carme Pinós, arquitecta
30. Feliu Renom, urban sketcher
31. Carme Riera, escriptora
32. Jaume Ripoll Vaquer, productor audiovisual i distribuidor.
33. Fernando Schwartz, Ambaixador d’Espanya, escriptor i comunicador
34. Gaspar Valero, llicenciat en Història i escriptor
35. José Vidal Valicourt, escriptor
36. Agustí Villaronga, director de cinema