La Plataforma contra els Megacreuers presenta les seves propostes sobre el Pla Estratègic del port de Palma

10 març, 2020

La Plataforma contra els Megacreuers ha presentat els seus comentaris i propostes sobre el Pla Estratègic de Ports de Balears, fet públic fa unes setmanes.

El primer que han volgut destacar els membres de la Plataforma, que aglutina una quarantena d’entitats ciutadanes, socials i ecologistes, és l’ocultació per part de l’APB de la meitat de l’informe publicat a la seva pàgina web, en la qual s’haurien d’exposar les accions concretes que es despleguen de l’estratègia. Per a la Plataforma, sense aquesta part l’estratègia, el document queda més aviat com un exercici teòric.

Tot i aquesta crítica, la Plataforma ha estudiat el document i ha presentat una bateria de propostes, que es resumeixen en cinc punts.

1.- Segons les previsions de l’APB, el tràfic de creuers creixerà en tot el Mediterrani i també a Palma. El Pla Estratègic no contempla la moratòria exigida per la Plataforma, sol·licitada pel Govern i acceptada per la mateixa APB, de no registrar reserves fins que una comissió tècnica interdisciplinària no avaluï la capacitat de càrrega ambiental, social i econòmica del turisme de creuers a la ciutat de Palma. Per tant, i fins que la Comissió Tècnica no emeti el seu informe, la Plataforma es reafirma en  fixar un sostre d’un megacreuer al dia i un sostre de 4000 de passatgers per visitar la ciutat de Palma.

2. Al Pla Estratègic es diu que existeix  poc coneixement dels impactes ambientals de l’activitat portuària (consum d’energia i aigua, abocaments, contaminació de sòls, reciclatge, etc.), així com l’existència d’una complexa, restrictiva i dispersa normativa mediambiental que alenteix i dificulta la tramitació i execució de plans, projectes i obres (de vegades mal utilitzada des de posicions “interessades”).

La proposta de la Plataforma és que l’APB declari una DECA (Domestic Emission Control Area), àrea domèstica de control d’emissions, visibles i invisibles, limitant el contingut de sofre a 0,1% (ara està a 0,5%) i les emissions d’òxids de nitrogen a les condicions de Tier III, segons l’annex VI del conveni MARPOL, com ja es fa en altres ports del món i a regions europees com la mar Bàltica o la mar del Nord. L’avantatge d’aquesta figura és que la pot declarar l’APB.

3.-Durant el temps que duri la moratòria, la proposta de la Plataforma és que sigui la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear que coordini i controli les avaluacions dels impactes dels creuers que vindran durant el 2020 i el 2021.

4.- Vist que les entitats socials no poden accedir a tota la informació sobre els projectes del Port, i la presentació del Pla Estratègic de l’APB ha estat un clar exemple, proposam que s’integrin en els òrgans corresponents (Consell d’Administració de l’APB i comité que s’espera es configuri durant la moratòria per estudiar els impactes dels creuers) per obtenir informació permanent de primera mà sobre tot el que afecta el port de la ciutat de Palma.

5.- A causa la bona posició financera de l’APB, que permet nous desenvolupaments d’infraestructures portuàries i descomptes en taxes portuàries, la proposta de la Plataforma sobre la destinació de les inversions és que estiguin orientades a mitigar i adaptar-se als impactes del canvi climàtic. Com per exemple:

• Establir un sistema de control efectiu amb reconeixement internacional, per a l’avaluació contínua de les emissions contaminants i dels impactes socials i econòmics.

• Establir en breu termini de temps, un sistema d’alimentació elèctrica des de terra als vaixells petits, i estudiar la construcció d’una central pròpia de generació elèctrica.

• Fer un port més accessible a la ciutadania i sostenible en el temps. Per a això cal invertir en activitats d’obertura dels accessos al Port a la ciutadania i progressiva conversió del litoral en zona per a vianants.

• Fer possible la reducció progressiva del tràfic de megacreuers i substitució per creuers  petits i d’alta qualitat mediambiental i turística. Eliminar les bonificacions als grans creuers i oferir-les als petits.

• Desenvolupament de la indústria recreativa de vela i disminuir la de motor fins a la seva desaparició, així com potenciar els vaixells històrics i tradicionals de Mallorca, introduint el motor elèctric a la navegació costanera.