Andreu Muntaner i Darder: La Llotja i el Consolat de Mar
L’estil gòtic és el que caracteritza els grans edificis públics de la Palma medieval, com la catedral, Bellver, la Llotja i l’Almudaina. Així i tot, la Llotja de Palma és segurament l’edifici gòtic civil més important de la Mediterrània medieval. Construïda per Guillem Sagrera, inspira altres obres semblants. La seva potència arquitectònica reflecteix, en certa manera, la força marítima que sempre ha tingut la ciutat.
El Consolat de Mar és la institució que governa el port de Palma des del 1400 fins al 1800. Ho fa amb un conjunt d’ordenances instituïdes en el segle XIV, semblants a les que operen a València i Barcelona. Ara és la seu del Govern de les Illes Balears, després d’exercir moltes altres funcions al llarg de la seva vida moderna.
A Palma, durant el XIX, després de la caiguda de la monarquia d’Isabel II, s’obre un període polític nou que dura sis anys, anomenat sexenni revolucionari. Entre els batles que governen Palma en aquest període destaca Rafel Manera, del Partit Republicà Federal, partit liderat a Espanya per Francesc Pi i Margall.
Rafel Manera, metge, és el primer batle escollit per sufragi universal masculí, segons la Constitució del 1869. En tan poc temps destaca per les iniciatives educatives i sanitàries. Impulsa reformes urbanístiques importants, com l’obertura del carrer del Conquistador i, sobretot, l’esbucament de la murada marítima, davant la Llotja, fins a la porta d’entrada principal del moll de Palma.
El 1910 es fa davant la Llotja la primera exposició regional, impulsada per la Cambra de Comerç, amb la participació de 420 expositors, que rep visitants de tot Mallorca i Espanya. S’aprofita l’ocasió per convertir el descampat portuari de davant la Llotja en un passeig, ordenat per Gaspar Bennazar.
Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf i col·leccionista i estudiós d’imatges de les Illes Balears. Interessat en la cultura i enamorat de la seva terra. És soci d’honor de Palma XXI des de 2017.
L’interès per la fotografia li ve de família; el seu oncle Toni Porcell ja en feia. A la primera meitat del segle XX, Andreu Muntaner era aficionat al ciclisme i a la fotografia, amb la seva colla d’amics varen recórrer Mallorca i varen fer fotos de les excursions; imatges que foren el germen de la col·lecció d’Andreu Muntaner. Va rebre aquesta herència i durant tota la seva llarga vida s’ha dedicat a col·leccionar imatges de Mallorca. Fotos que li donaven o que comprava a alguna fira o paradeta, quan ningú les volia perquè la gent no era conscient de l’interès que tenien. Noranta-un anys donen per a molt i, avui, la col·lecció és un element de consulta fonamental per conèixer l’evolució de Mallorca, entre 1856 i els anys seixanta del segle XX.
