Per una il·luminació adequada de la Catedral de Palma

12 desembre, 2019

L’Ajuntament vol canviar la il·luminació de la Seu, argumentant que l’actual és obsoleta, gasta molta energia i no s’ajusta a la legalitat.  La seva proposta és una il·luminació intensa amb llums LED, amb la finalitat teòrica de millorar la percepció dels monuments.

La Catedral, l’Almudaina, la plaça de l’Almoina i el Palau episcopal i els edificis de l’entorn són una part molt important del patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes i, per tant, la seva il·luminació ha de comptar amb un ampli consens social. Per dur endavant aquest projecte, l’Ajuntament ha d’invertir 1 milió d’euros de les despeses generals: una inversió prou substanciosa perquè el resultat sigui òptim, que és el que nosaltres cercam.

Les entitats  representades a la Comissió de Patrimoni (UIB, la Societat Arqueològica Lul·liana, ARCA, Col·legi d’Aparelladors i el Bisbat) han votat en contra i els tècnics han votat a favor. Finalment la proposta s’ha aprovat  pel vot de qualitat de la DG de Patrimoni, un càrrec polític.

Les entitats sota signants volem fer  constar que en cap cas ens oposam a la millora de l’eficiència energètica i a la reducció del consum.  No obstant això, els responsables municipals obvien una sèrie d’inconvenients molt greus que han obligat les nostres entitats a intervenir públicament per oposar-mos al projecte municipal aprovat:

  1. Els edificis històrics, com la Seu, l’Almudaina, Bellver, la Llotja o altres,  han  de ser coneguts des d’aprop, pel que són i per la seva arquitectura. El protagonista  no ha de ser  la il·luminació,  que en aquest cas ha d’evocar més que mostrar. La il·luminació ha de ser humil i discreta, no mostrar-se a ella mateixa, sinó al monument que pretén il·luminar.
  2. La uniformitat lumínica  que causa la tècnica LED,  fa perdre riquesa arquitectònica a l’edifici. La qualitat de reproducció dels colors sol ser deficient. Sovint aquest tipus d’il·luminació provoca ombres a l’inrevés, la qual cosa distorsiona la volumetria, els detalls i les textures, canviant en conseqüència la percepció del monument.
  3. La il·luminació intensa sobre aquests edificis crea una contaminació lumínica que afecta en bona part el seu entorn i  influeix  en  la imatge de la ciutat històrica, tot dividint-la  en peces.
  4. Considerar la il·luminació de la Catedral  sense tenir en compte el seu entorn monumental és inacceptable. No es pot il·luminar la Catedral obviant el Palau Episcopal, a més de l’Almudaina i tot el seu entorn.
  5. Els bàculs de 6 metres d’alçada amb focus prevists tant a la plaça de l’Almoina com davant l’Almudaina,  provoquen una distorsió paisatgística i afecten negativament les façanes, principalment la de l’edifici de l’Almudaina. És  igual que el model de bàcul s’hagi canviat, l’impacte és exactament el mateix perquè l’alçada i les lluminàries seran les mateixes en volum.
  6. L’actual il·luminació de l’espai lliure al voltant de la Catedral, el Palau episcopal i l’Almudaina, inclòs el mirador, llocs pel qual es passeja de manera intensa, amb fanals amb vidre translúcid de 4m d’alçada, és prou eficient i càlida. Aquesta il·luminació també seria substituida per altres focus, uns embotits al trespol i altres ubicats a major alçada, a 6 metres,  que molt probablement no donin un resultat adient per l’ús de l’espai.

 

Per les raons esmentades demanam a l’Ajuntament que paralitzi aquests projectes i obri un temps de reflexió i participació ciutadana, a fi d’establir uns criteris consensuats sobre la il·luminació de la Catedral i el seu entorn, elements vitals de la nostra ciutat.

 

Signat:

ARCA
JAM- Joves Arquitectes
Grup d’Opinió d’Arquitectes
Palma XXI
AAVV  Districte Centre (AAVV Sa Calatrava, AAVV Santa Clara, AAVV Montision, AAVV Sant Jaume, AAVV Sant Nicolau, AAVV LLotja/Puig de Sant Pere, AAVV Banc de l’Oli/La Mercè)

Palma XXI presenta el llibre “La gentrificació a Palma. Barri a barri”

26 novembre, 2019
L’associació Palma XXI ha presentat presentat el llibre “La gentrificació a Palma. Barri a barri”. Es tracta del primer volum d’una sèrie que analitzarà aquest fenomen als barris més castigats de Palma, començant per La Llotja i Santa Catalina. A l’acte es va fer la presentació pública de la nova associació de veïns i veïnes de la Llotja, a càrrec del seu president Jaime E. Herrero. També es va comptar amb la intervenció de Bel Busquets, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística.

“Hem volgut que la presentació tingui lloc a un edifici emblemàtic per a la identitat de Ciutat que, paradoxalment, està ubicat a un dels barris més gentrificats: la Llotja de Palma”, explica Jaume Garau, secretari de Palma XXI i coordinador del projecte.

Llegir més

La Plataforma contra els megacreuers insta les institucions a declarar una moratòria

30 setembre, 2019

Aquest matí una delegació de les entitats que conformen la Plataforma contra els megacreuers ha registrat oficialment en la seu de l’Autoritat Portuària de Balears, el Govern dels Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma la proposta de moratòria que va presentar recentment a l’opinió púbica.

Aquesta moratòria insta a les autoritats a posar en pausa la contractació de creuers i megacreuers al Port de Palma, fins a tenir dades rigoroses i independents del seu impacte ambiental, social, econòmic i sobre la salut pública.

La proposta de moratòria arriba a les portes del mes d’octubre, que és el més intens quant a activitat creuerística, amb 83 creuers programats. La meitat dels dies del mes hi haurà 3 o més creuers atracats al Port de Palma.

 

Llegir més

Cap hipotètic benefici econòmic compensa una ciutat totalment massificada i contaminada

14 agost, 2019

COMUNICAT PLATAFORMA CONTRA ELS MEGACREUERS

La Plataforma contra els megacreuers, formada per una trentena d’entitats ciutadanes i ecologistes, no ens anam de vacances en el mes de més afluència de creueristes a Ciutat. No és moment de descansar: segons anuncia avui Diario de Mallorca (amb dades contrastades a la web de Ports de Balears) aquesta setmana s’arribarà a un nou rècord, amb el desembarcament d’uns 60.000 creueristes a Palma. Els grans impactes ambientals, socials i sobre la salut pública que ja fa un temps anunciam es dispararan.

Llegir més