• José Carlos Llop
  • oct 2018

Roberto Ferrucci i Venècia com mai no havia estat escrita

Bona tarda, Pertanyo a una generació un dels ensenyaments de la qual va ser el poema de Cavafis titulat La ciutat. Amb ell ens educàrem en el destí o la maledicció, segons es vegi, que mai pot un, vagi on vagi, escapar de la seva ciutat natal. ‘No trobaràs una altra terra ni un altre mar; la […]

  • Guillem Aloy
  • Arquitecte
  • abr 2018

Teatre i arquitectura a Palma

L’estudi del lloc del teatre a Palma parteix de la hipòtesi que la ubicació dels teatres a la ciutat no és fruit de l’atzar, sinó que es poden llegir pautes urbanes, arquitectòniques i socials en l’elecció de l’indret. La investigació mostra un inventari dels espais existents, desapareguts i tancats al llarg de la història de […]

  • Grup d'Opinió d'Arquitectes
  • mar 2018

Un aparcament soterrat davant la Llonja?

El Passeig Marítim torna a ser noticia. Pareix que l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària s’han posat d’acord en dur a terme una intervenció que permetria que el passeig ho començàs a ser de veres, una reclamació ciutadana que ve d’enfora. Aquesta consistiria en la reducció del número de carrils destinats al trànsit del vial actual, que […]

  • Jaume Llabrés Mulet
  • mar 2018

El suïcidi de Lucrècia sota la llum d’un fanal

La fi del 2017 s’ha definit pel gradual canvi de llums en els fanals del centre històric. No seré crític amb aquest canvi perquè suposa un estalvi important en l’energia elèctrica però si existia aquí a Mallorca una “contaminació” lumínica que a mi no em molestava era la dels fanals dels carrers de Palma que […]

  • José Carlos Llop
  • mar 2018

Fets consumats

El Pla Mirall ens va ensenyar als qui portem més de mitja vida escrivint sobre la nostra ciutat natal que no hi havia –ni hi ha– res a fer. Que els errors no només no es corregeixen sinó que es reincideix en ells. Que per molt que s’escrigui en els periòdics tal o qual animalada, tal o qual cursileria, […]

  • Grup d'Opinió d'Arquitectes
  • mar 2018

S’han romput els vidres?

L’any 1962, s’aprovava la Llei Malraux (coneguda així en record del seu impulsor André Malraux, aleshores ministre de Cultura de França), pionera en la defensa dels centres històrics, la qual impulsà la protecció no només dels monuments, sinó també de les arquitectures domèstiques d’aquests centres. Poc després, el 1964, el centre històric de Palma va […]

Les fotos d'abans dels nus
  • Nadal Suau
  • Periodista
  • nov 2017

Les fotos d’abans dels nus

Una institució pública és, entre altres coses, una fàbrica de produir textos: lleis, ordenances i cartes, per descomptat, però també fullets, articles divulgatius, pròlegs, presentacions de catàleg… Val la pena llegir tots aquests textos amb meticulositat, perquè estan plens de pistes sobre l’estil o la finalitat dels qui presideixen aquesta institució en cada legislatura. Per […]

  • Carlos Garcia Delgado
  • Professor d’Arquitectura i d’Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya. Arquitecte i historiador de l’evolució urbana de Palma
  • mai 2017

Intervenció al Congrès SMART ISLANDS per Carlos G. Delgado Segués

Intervenció al Congrés SMART ISLANDS, dia 20 d’abril del 2017 per Carlos G-Delgado Segués, arquitecte. Bon dia. Parlaré d’urbanisme. El títol de la meva intervenció és el que apareix en la pantalla: μηδὲν ἄγαν De seguida aclariré el que significa. Hi ha hagut moments al llarg de la història en els quals s’han produït transformacions […]

  • Pedro Meaurio
  • feb 2017

Sobre el futur de l’Aeroport de Palma de Mallorca

Schopenhauer deia que qui no sàpiga la seva història, encara que conegui el seu present, no pot intuir el seu futur. Un aeroport és un sistema que permet el trànsit entre diferents sistemes de transport, aquesta és la seva vocació i no ha d’oblidar-ho. Per això dissociar la zona aire amb la zona terrestre ha […]

  • Margalida Mestre | Universitat Autònoma de Barcelona
  • (Español) Universitat Autònoma de Barcelona
  • set 2016

Ciutat i territori en l’obra de Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) fou membre d’una generació puixant, arribada a la maduresa a inicis del segle XX, que ja es desmarcava de la primera Renaixença – la de Marià Aguiló, Tomàs Forteza i, entre altres, Josep Lluís Pons i Gallarza, de qui fou alumne –. Tot i així, […]