Jaume Garau
  • Jaume Garau
  • jun 2016

SOS: arriba l’Harmony of the Seas

L’“Harmony of the Seas” -vaja cinisme de nom- visitarà Palma avui 13 de juny i després ho farà cada dilluns durant tot l’estiu. És el creuer més gran del món… de moment. Té una capacitat per a 6.780 passatgers i 2.100 tripulants, 16 nivells d’altura i una quantitat ingent d’atraccions i serveis, amb l’objectiu que el client consumeixi tot el que vulgui i més, sense necessitat d’obtenir res fora del vaixell.

Perquè els ciutadans de Palma es facin una idea de les dimensions del “Monster of the Seas”, és com si tot el poble sencer d’Artà o el de Binissalem anessin de creuer.

La indústria de creuers és el sector que creix més al món del turisme: 1, 8 milions de clients el 1980, 15 milions el 2006 i s’esperen 24 milions de clients en aquest any 2016. És a dir, que en els últims 8 anys ha crescut un 60% i les perspectives de futur és seguir creixent.

La fórmula del seu creixement es basa en concentrar en poques mans la diversitat d’empreses de creuers locals, crear vaixells cada vegada més grans, oferir preus baixos i aconseguir beneficis fent que el client consumeixi tots els seus diners al vaixell. Tambe intenta controlar la despesa dels clients quan baixen a terra. És un “TOT INCLÒS” marítim.

A més d’això, la política social que segueix la indústria de creuers ens és també coneguda. Tenen un personal mal pagat, amb drets laborals dèbils i la seva fiscalitat és opaca, ja que la majoria té la seva base legal en paradisos fiscals. Ah! això sí, també tenen la seva ONG, que en el cas de la indústria de creuers, agrupada en l’organització internacional CLIA, es diu “Naus d’Esperança”. Com veieu, la indústria de creuers practica el camuflatge a l’hora de posar nom als seus projectes.

Quin és l’impacte d’aquesta estratègia en les destinacions turístiques?. Doncs també ho coneixem perfectament de primera mà: després d’un període d'”enlluernament” de la població local, es destrueix el millor de la natura i el paisatge del destí, es redueix la diversitat econòmica del teixit empresarial.

No menys greu és el seu impacte ambiental. El consum de combustible d’un creuer com el “Monster of the Seas” que ens visitarà tots els dilluns d’aquest estiu sobresaturat de turistes, és d’uns 488.400 litres al dia, del gasoil mes contaminant del mon.

A l’article aparegut recentment a The Guardian [*], llegim: “els analistes sobre contaminació marina a Alemanya i Brussel·les diuen que una nau tan gran emet més gas de diòxid de nitrogen (NO2) que tot el trànsit que passa a través d’una ciutat de grandària mitjana. D’acord amb un dels millors analistes en contaminació, l’alemany Axel Friedrich, un únic gran creuer emetrà més de cinc tones d’emissions de NOX i 450 kg de partícules ultrafines en un dia”. Gasos i partícules, convé no oblidar-ho, responsables de malalties pulmonars greus.

Els responsables polítics actuals del Consell de Mallorca han prescindit encertadament de la importació de residus per incinerar a Son Reus. Seria bo poder comparar el que contamina el “Monster of The Seas” amb el que contaminava la incineració de residus importats a Son Reus. Estam segurs que seria molt menor que el que fa el megacreuer.

A l’anterior legislatura la incineració de residus va ser un fet molt debatut i la majoria de la població estava d’acord en no importar residus, per molts beneficis secundaris que s’obtinguessin, com era congelar la tarifa d’incineració de residus als ciutadans.

Ara ens trobam amb un cas similar, encara que prengui una forma diferent. El “Monster of The Seas” és un negoci de navilieres alienes al teixit empresarial de Mallorca; no contracta persones d’aquí; genera uns beneficis per a la població local molt reduïts i concentrats en pocs negocis i, en canvi, genera a mig termini un impacte ambiental i social molt nociu.

Pensem que la decisió està molt clara: fer el mateix que s’ha fet a Son Reus i desfer-nos d’aquesta nova forma de negoci, que és clarament nociva pels interessos dels mallorquins.

[*] Article aparegut a The Guardian: The world’s largest cruise ship and its supersized pollution problem. Autor: John Vidal. Data: 21 de maig del 2016.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.