• Margalida Mestre
  • Geògrafa.
  • feb 2018

Pot una illa convertir-se en ciutat?

Avui dia, és imprescindible replantejar-se què entenem per ciutat. Això és, precisament, el que han estat fent Oriol Nel·lo amb el seu concepte “ciutat de ciutats” i Francesco Indovina amb “arxipèlag metropolità”. Grosso modo, el que els autors exposen és que les actuals dinàmiques, tant urbanes com comercials, de serveis, de mobilitat, poblacionals, entre moltes altres, estenen sobre un espai cada vegada més extens la seva influència, reconfigurant la utilització i concepció clàssica del territori. Encara que van encara més enllà, exposen que quan la població d’un territori pot habitar, treballar, tenir oci i serveis coberts, aquest espai adquireix les mateixes característiques que les ciutats conceptualment enteses, independentment de la seva fesomia, convertint aquests espais en ciutat.

Molts de nosaltres entenem per ciutat un espai densament poblat i urbanitzat, amb una bona accessibilitat a activitats comercials i a serveis, tant públics com a privats, que no es lliura d’uns alts índexs de congestió i fins i tot de contaminació. Ara bé, quan analitzem el territori, i així ha ocorregut a l’illa de Mallorca, ens hem adonat que aquestes i altres característiques a partir de les quals anaven definint-se les ciutats, ara les trobem sobre un territori molt més ampli que no compleix amb els clàssics requisits de densitat de població i urbanització, i on té cabuda l’àmbit rural i fins i tot els espais protegits.

Aquesta afirmació en torn els canvis detectats sobre l’estructura territorial a l’illa de Mallorca és resultat de refutar la principal hipòtesi plantejada en la tesi doctoral que just fa un any va defensar l’autora, on es plantejava si, en l’actualitat, la realitat metropolitana de Palma abasta el conjunt de l’illa de Mallorca. Prèviament a poder donar resposta a aquesta complexa hipòtesi, s’havia resolt que: a) la realitat urbana de la ciutat de Palma té una naturalesa clarament supramunicipal, encara que a partir d’un criteri estrictament científic és impossible definir els seus límits; b) la característica que millor definia fins al moment l’estructura urbana, la macrocefàlia, comença a perdre força; c) la jerarquia del sistema urbà mallorquí tendeix a diluir-se i; d) funcionalment, l’atracció de la capital insular presenta una influència minvant sobre la resta de l’illa. Ha estat partint de la resposta a aquestes quatre preguntes de recerca anteriors, juntament amb la ja exposada impossibilitat científica de delimitar l’abast de les ciutats, que s’ha arribat a la conclusió que “el que estaria succeint és que el procés d’integració entre les diferents parts –Ciutat, litoral i interior– comença a ser suficientment intens i a convertir el sistema urbà de Mallorca en una ciutat en si mateixa. Encara que aquesta ciutat ja no és Palma, ni el resultat de l’expansió de Palma, és Mallorca sencera, de la qual Palma és solament una part, òbviament, molt destacada“.

Aquests canvis en l’estructura territorial mallorquina han vingut motivats, principalment, per l’evolució i transformació de les dinàmiques turístiques que han anat conquistant espais cada vegada més allunyats de la capital – on es troben les principals portes d’entrada de l’illa – i acompanyats per unes polítiques contundents de consum de territori, incentivant la construcció i els parcs industrials desmesurats, que més d’una dècada després encara segueixen buits d’empreses, i l’ampliació de carreteres, la qual està condicionada a l’elevat ús en els mesos de temporada turística alta.

Ara bé, és precisament una vegada arribats a aquest punt en l’exposició de successos, on és necessària una reconsideració. Qualsevol estat de la qüestió mereix ser observat des d’una perspectiva optimista. La intenció no és precisament oblidar la crítica, sinó la d’acostar-nos a la potencialitat. Per tant, cal tenir en compte que si es coneguessin amb exactitud quins són aquells elements que, no fisonòmicament sinó funcionals, estan reconvertint el conjunt de l’illa de Mallorca en una ciutat en si mateixa, podríem afirmar que ens trobem en un estat de construcció de la ciutat que volem ser.

Les capacitats de planificació i gestió del territori ofereixen l’oportunitat de guiar les dinàmiques que amb major o menor mesura tenen un impacte o es reflecteixen sobre l’espai que ens competeix. Conèixer quins elements donen l’oportunitat de reconfigurar l’estructura territorial, limitaria la influència que tenen les dinàmiques econòmiques mundials sobre espais puntuals que, sense control local, són alterats.

El funcionament de les dinàmiques sobre el territori requereix ser contínuament estudiat per ser comprès en termes actuals. Encara més, la falta de simbiosi entre recerca i gestió ens porta moltes vegades a interpretar problemàtiques territorials a partir d’enteniments caducs, que no estan a l’altura de la realitat. Avui dia, entendre i governar les noves formes de ciutat segueix sent un gran repte.

*** Article publicat a Urban Living Lab: http://www.urbanlivinglab.net/una-isla/

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.

També et podrien interessar aquests articles