• Jaume Garau
  • nov 2018

Palma, una ciutat hibrida

La hibridació és un procés especial que es dóna tant en el món biològic com en el cultural. La mula és un exemple molt conegut de l’encreuament entre una egua i un ruc. La clementina ho és, al seu torn, com a fruit entre la taronja i la mandarina amarga. Posats en el món mitològic, el Centaure és un híbrid de la cruïlla entre déus i egües. En tots aquests casos el fruit que apareix és nou, amb noves qualitats i apreciat per molts.

Quan traslladem el concepte d’hibridació al camp de les societats contemporànies, ens trobem amb les interessants reflexions de Salvador Paniker sobre les barreges socials que va produir la colonització anglesa amb la societat hindú i les de Néstor García sobre les barreges entre comunitats indígenes i europees que es donen en tota Llatinoamèrica. En aquestes llargues experiències històriques de dominació però també de convivència de persones i grups humans de cultures molt diferents, observem també que es produeixen noves formes de ser, que sovint són fruit enriquit de cadascuna d’elles i diferents de les originals. Perquè hi hagi hibridació ha d’haver-hi primer contacte prolongat de cultures diferents. Unes vegades en conflicte i competència, altres vegades en pau i col·laboració.

Palma ja des dels seus orígens en el medi mediterrani grecollatí i islàmic ha estat un espai de grans relacions comercials i culturals diferents, on han coincidit races i religions diverses, sovint competitives, de vegades en convivència tolerant. Un lloc òptim per a encreuaments i mescles. Des de la ciutat romana a la ciutat musulmana, durant uns mil anys, la ciutat de Palma va ser fruit de trobades de tot tipus i de lluites per aconseguir hegemonies que a la llarga acabaven sent provisionals, tot i que aprofitant moltes vegades el millor de cadascuna. Els següents 700 anys, des de la conquesta catalanoaragonesa el 1229 fins a la nostra situació actual, la ciutat de Palma va prendre de nou el rumb de la cultura cristiana i llatina, cosa que li va donar una personalitat molt definida, enriquida després per la convivència – no exempta de conflictes- amb la cultura castellana.

L’últim segle ha estat el creixement dels contactes i convivències amb cultures europees i de molts altres països que han conformat un puzle multicultural molt extens. Palma és avui una metròpoli que cobreix tot el territori de la badia de Palma, una metròpoli d’uns 700.000 habitants i de més de 10 milions de visitants a l’any. Avui conviuen a Palma més de 85.000 persones estrangeres de 150 nacionalitats diferents i de les tres religions més rellevants: cristiana, jueva i musulmana, amb les més de 350.000 persones de nacionalitat espanyola. Les persones estrangeres provenen de tots els continents. La majoria de les persones estrangeres del nord d’Europa (anglesos, alemanys, francesos i suecs) viu en els barris costaners i nuclis històrics, on es produeix una major quantitat de serveis hotelers i una millor ubicació dels habitatges amb vistes al mar. En aquests llocs la proporció d’estrangers respecte als espanyols arriba gairebé al 50%. Mentre que els estrangers d’altres països se situen en barris de l’eixample i la perifèria de la ciutat, concentrant una gran quantitat als barris de Pere Garau (xinesos, bolivians, romanesos i búlgars) i Son Gotleu (nigerians i marroquins).

Així doncs veiem que la ciutat de Palma s’ha convertit al llarg del segle XX i XXI en una ciutat metropolitana, multinacional i multicultural, però en canvi s’observa escassa hibridació, poca barreja i poca acció col·lectiva fruit de les integracions culturals i familiars. Com a reacció a aquesta multiculturalitat, sembla més fàcil el replegament a formes més endògenes de convivència que eviten la barreja, i altres formes més exògenes que busquen la relació i la convivència fora de la mateixa ciutat en altres ciutats i llocs del món. En un món europeu tan ple de conflictes entre cultures i races, en el que veiem la pujada de l’extrema dreta, els conflictes amb els refugiats, els islamismes radicals i el terrorisme, és difícil pensar que la hibridació cultural tindrà futur a Palma. També hem de dir que s’observen tendències d’hibridació en el món dels negocis, l’ús de la llengua, els costums, l’arquitectura, el turisme, etc.; que apunten a una evolució de barreja cap a una nova personalitat cultural de la ciutat del segle XXI.

Així i tot no sembla que hi hagi una alternativa millor, ja que la segregació urbana residencial i la vida tancada a la mateixa cultura rebutjant la de l’altre, comporta més problemes i riscos que la hibridació. En canvi, cercar, potenciar i millorar la hibridació ja existent, pot ser una línia de futur que ens faci més forts i millori el nostre benestar col·lectiu. Per això el govern de la ciutat de Palma i les múltiples institucions i entitats actives a la ciutat, haurien d’introduir en la seva agenda, les polítiques d’afavorir la hibridació i aconseguir que la ciutat sigui un món de convivència creativa, amb la participació i aportació dels palmesans suecs, els palmesans alemanys, els palmesans italians, els palmesans búlgars, els palmesans romanesos, els palmesans senegalesos i molts altres col·lectius que aprecien la ciutat, se senten palmesans i volen aportar el seu gra d’arena a la millora de Palma.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.