• Jaime Garau
  • jul 2016

Palma, filla predilecte de la Tramuntana

(Notes per a una exposició)

Les relacions entre la Ciutat de Palma i la Serra de tramuntana han estat  molt importants des de fa molt temps. Ja  els musulmans  varen organitzar l’estructura urbana de Ciutaten  base a  dues estructures aqüíferes provinents de la Tramuntana: Sa Riera i la Font de la Vila.

La primera – com tothom sap- es  un torrent que  provinent de Puigpunyent arriba a la badia de Palma   i va  servir als islàmics per establir part de la seva  murada. La Font de la Vila va ser  la principal  font que ,  perfectament canalitzada , va determinar la trama dels carrers de Palma. Abastia   d’aigua la Medina Mayurka  i els seus principals carrers  s’establiren en funció de la caiguda natural  de l’aigua. Sense aquests dos fenòmens  sorgits de la Tramuntana  Palma no seria com  ara la coneixem.

La relació profunda i moltes vegades inconscient entre la Tramuntana i Palma ha anat teixint un seguit de relacions  íntimes que van des del món de la filosofia i la religió, al món de l’art i l’economia.  Aquestes relacions íntimes han estat cultivades per molts de personatges i institucions  de la nostra història. Anem a veure algunes d’aquestes relacions, a modo de mostra del que podria ser una futura  exposició, encara per investigar i detallar.

Jaume I Ramon Llull   estableixen  un vincle entre   Miramar  de Valldemossa i  Sant  Francesc de Ciutat,  amb la creació del Monestir de Miramar,  que volia   ser una escola d’una filosofia de l’austeritat i el contacte amb la natura,  així com  de l’obertura dels mallorquins a la resta del món i de les cultures.

El Monestir de Lluc, el bosc sagrat de Mallorca i peça fonamental de la cultura Mallorquina , ha anat sempre vinculada a l’historia de la Seu de Palma. El Bisbe Campins va reforçar mitjançant  obres importants a les dues esglésies,   l’aliança LLUC/SEU  que venia de lluny. Les corals infantils de cada una- blauets i vermells- creades fa mes de cinc segles, varen actuar junts per primera vegada  fa uns anys.

Llorenç Villalonga te dues obres-Bearn i Mort de Dama–  que són l’expressió sentimental  del vincle entre el  mon  de Ciutat i el  de Tramuntana, mons desapareguts que  encara son  un referent cultural  per a molts mallorquins .

Antoni  Gelabert, un dels pintors mes admirats de la nostra Ciutat combina com ningú una nova  visió pictòrica  de Tramuntana i  de Ciutat que va ser   un exemple del camí cap a la  modernització cultural de Mallorca.

Joan Alcover dedicà  el poema “La Serra” en aquelles freqüents  visites que el poeta ciutadà feia a la possessió de Sant Martí a Capdellà.  D’aquest poema i de l’estimació que tenien als mallorquins a Joan Alcover , va  sorgir- per   iniciativa de l’Ajuntament de Palma , l’escultura que en forma de font avui es pot veure a la plaça de la Reina.

L’Arxiduc es segurament el divulgador mes important del segle XIX  dels valors turístics culturals   de Ciutat i de Tramuntana,  i Miquel dels Sants Oliver , un home de Campanet i de Ciutat, va ser el que primer va parlar del Turisme com una nova industria per a Mallorca.

Miguel Vallès, Marquès de Solleric,  era  propietari de l’actual  Casal Solleric i de la Possessió de Solleric a Alaró, es l’expressió d’una relació econòmica molt important entre la Serra i Ciutat.  Es una mostra de les intenses  relacions econòmiques que hi havia entre les grans finques de  producció d’oli de la Tramuntana i les cases grans de Palma . Solleric a principis del segle XX produïa 120.000 tones d’oli.

Jeroni Estades i Pedro Garau, un home de Sóller i un altre de Ciutat, varen ser capaços de dissenyar i construir el tren de Sóller, una de les obres mes importants de l’historia de Mallorca i un dels principals  atractius turístics de  Tramuntana, amb mes d’un milió d’usuaris anuals. Tardaren 5 anys en construir-lo, pràcticament el mateix temps que el  túnel de Sóller.

Antoni  Despuig – el cardenal Despuig-  va ser l’impulsor de la modernització de Mallorca a través de la Societat Econòmica Mallorquina  d’Amics del País . Combinava la seva intensa vida cultural  entre la seva  casa del carrer de Montenegro i les estades a la seva finca de Raixa, des d’on contemplava  la badia de Palma.

Jaume Nadal, pintor ,  va crear un conjunt d’obres que expressaven  l’economia de subsistència, como per exemple en el seu quadre “Els Nevaters”  on es representa la  producció de gel a la Tramuntana  al segle XVIII. Segons Gaspar Valero,  Can Joan de s’Aigo utilitzava fins no fa molt, el gel de neu  de Sa Tamuntana per fer el seu famós  gelat.

Finalment Palma XXI i Tramuntana XXI  són entitats que han nascut al mateix temps, filles de l’estimació i la preocupació per la terra, una aliança ciutadana  per a  la defensa de la serra  i  la ciutat,  així com  de la bona  relació entre les dues.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.