• Miquel Rayó
  • jun 2016

La Serra i l’escriptura

No direm ara res de nou (malauradament i segurament) de la Serra de Tramuntana com a paisatge escrit. Des de les al·lusions contemplatives de Ramon Llull al Blanquerna (“Companyia no vull haver sinó de Déu e d’arbres, herbes, d’aucells, bèsties salvatges, aigües, fonts, prats e ribatges, sol, luna, estel·les…”), que potser foren inspirades a Miramar (no ho sabem), fins a la preocupació de Biel Mesquida al relat Excelsior sobre el futur de Formentor; des de la corprenedora declaració poètica de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (A Mallorca, durant la guerra civil) a les evocacions subtils de Robert Graves en alguns dels seus poemes; des de les transcripcions de Gabriel Janer, a la novel.la George, de les impressions de George Sand fins a la creació d’un món mític en l’Andratx de Baltasar Porcel…

Podríem dir que gairebé en tota obra literària escrita a Mallorca o escrita per qui ha visitat l’illa en qualque ocasió (Julia Blackburn, Elena Davis, Roderic Jeffries, Ian McEwan…) hi és la Serra, bé com a entorn de l’acció o com a àmbit del vers bé com a referent o com a experiència. Els nostres clàssics: Costa i Llobera, Joan Alcover, Llorenç Riber…, hi volgueren trobar un paradís, a la serra de Tramuntana, un lloc amè i bucòlic sense conflictes, o hi establiren un passat que fou, ens digueren, l’edat de l’or somiada o una pàtria el record de la qual els causava un immens enyor… D’altres, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, el propi Riber en alguna ocasió comptada, o alguns autors moderns i contemporanis com Llorenç Villalonga o Josep Maria Llompart, per dir-ne només dos, foren més sincers: a la Serra hi viu gent i on hi ha gent hi pot haver ïra i orgull, misèria i desigualtat, abús de poder i fracàs. I esperança, naturalment. I treball volenterós.

Tòfol Serra passà la infantesa en un port obert en la nostra costa brava. José Carlos Llop comenta que, sobre la Serra, sobre l’illa, doncs, hi passen avions farcits de bombes que cauran en llocs que ara són escenaris de guerra. Eduardo Jordà parla d’una òliba que travessa, de nit, la carretera prop de Deià. Gafim va contar amb humor una anada a Lluc, i també a Valldemossa. Avelino Hernández esperava veure sortir de la mar la lluna d’agost des d’un far serrà. Carme Riera s’ha referit emotivament als Somnis d’estiu ran de mar de l’Arxiduc Lluís Salvador, una pura delícia literària de la costa de Tramuntana. Josep Pla afirmà, creiem recordar, que aquest paisatge sovint enfollia els creadors…

És tan diversa la Serra, i tan completa, que tots els autors i autores que han sabut observar-la han contribuït a crear un paisatge literari d’una potència sense límits. De gran bellesa. D’inoblidable humanitat. Alhora sever i acollidor.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.