• Albert Catalán
  • jun 2016

La Serra de Tramuntana, un espai per a l’educació ambiental

“L’Educació ambiental hauria de promoure accions en una doble direcció: en primer lloc, per reduir la pressió sobre un ambient limitat en la seva capacitat per donar recursos i reabsorbir impactes, i, en segon lloc, per avançar en la satisfacció universal, justa i equitativa de les necessitats humanes” (Pablo Meira, 2006). Aquesta reflexió, que ens posa davant la urgència de respondre (també) educativament, als reptes de la relació entre els humans i la natura, ens orienta inicialment sobre l’Educació ambiental convenient a un espai natural humanitzat, com ara la Serra de Tramuntana de Mallorca i d’altres semblants.

La Serra, en el seu estat actual, és una realitat complexa, resultant d’una relació secular entre humanitat i naturalesa. És, en aquest sentit, un fascinant arxiu geològic, florístic i faunístic, i també arqueològic, etnològic, etc.: la Serra és una finestra al passat. Emperò, la Serra de Tramuntana és també un espai viu i dinàmic, amb una diversitat d’ecosistemes i paisatges, i una font de béns i serveis ecològics, amb un futur que depèn molt de nosaltres i les nostres decisions. Parlam, doncs, de la necessària gestió sostenible d’un dels espais més valuosos i emblemàtics de la nostra illa. Una gestió de la qual n’ha de formar part imprescindible l’educació ambiental (també la informació o la interpretació ambiental), adreçada als diversos col·lectius que hi resideixen o que visiten Tramuntana. El preocupant i poc ordenat augment de la presència humana i el canvi dels usos d’aquest espai, fan imprescindible un plantejament adequat, ambiciós i coherent de l’educació ambiental que hi cal dur a terme.

Lucie Sauvé (2004) plantejava que “Una de les estratègies d’aprehensió de les diverses possibilitats teòriques i pràctiques en el camp de l’educació ambiental consisteix en elaborar un mapa del territori pedagògic”. Un mapa format un seguit de tendències en Educació ambiental, articulades entre elles, algunes de les quals poden servir com a referència per situar les diverses accions educatives que, al nostre parer, convendria desenvolupar a la Serra. Així, per citar-ne només algunes, hi hauria una tendència naturalista, adreçada a entendre, apreciar i preservar els valors naturals de la Serra; per la seva part, la tendència conservacionista-recursista es fixaria com a meta preferent el desenvolupament de comportaments i habilitats adients per a la conservació i la gestió de l’espai natural. Els conflictes derivats dels distints interessos, valors o expectatives dels diversos actors que hi intervenen s’abordarien a través d’un enfocament resolucionista. L’adquisició d’una visió de conjunt, adreçada a identificar la diversitat d’elements biofísics i socials que interaccionen, es podria facilitar mitjançant activitats pròpies d’un enfocament sistèmic. Per la seva part, la tendència humanista posaria l’èmfasi en el coneixement i interpretació de les relacions entre l’ésser humà i l’espai de Tramuntana al llarg de la història. L’enfocament bioregionalista, d’especial rellevància per a les poblacions de la Serra, es proposaria bàsicament la promoció de sentiments d’identitat i pertinença i les capacitats d’eco-desenvolupament comunitari a través de processos participatius. Complementàriament a tot l’anterior, i sense excloure altres possibles enfocaments de l’educació ambiental, la Serra presentaria una magnífica oportunitat per reflexionar sobre la sostenibilitat i podria esdevenir un observatori privilegiat i una referència en el desenvolupament i difusió d’estratègies basades en aquesta idea, on es treballàs de forma integrada sobre els aprofitaments econòmics, culturals, educatius, científics, recreatius, etc. d’aquest espai únic.

La Serra de Tramuntana ofereix, doncs, unes condicions extraordinàries per a una educació ambiental integral que consideri la varietat de perspectives necessàries per comprendre aquest espai divers, i per promoure una gestió que en garantesqui el seu futur i el de la gent que hi viu. Convé recordar, no obstant, que la millor educació ambiental resultarà insuficient si, a més, no som capaços de copsar i transmetre les sensacions de la soledat, el silenci, la bellesa i la poesia d’aquest espai privilegiat. Parlam, doncs, d’una tasca que no es limita als professionals de l’educació i de la comunicació, sinó que inclou tots aquells que des de percepcions, capacitats i experiències molt diverses poden ajudar a enriquir el nostre coneixement i la nostra capacitat per sentir i actuar.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.