• Jaume Llabrés Mulet
  • mar 2018

El suïcidi de Lucrècia sota la llum d’un fanal

La fi del 2017 s’ha definit pel gradual canvi de llums en els fanals del centre històric. No seré crític amb aquest canvi perquè suposa un estalvi important en l’energia elèctrica però si existia aquí a Mallorca una “contaminació” lumínica que a mi no em molestava era la dels fanals dels carrers de Palma que amb la seva llum groguenca durant dècades han fet ressaltar les façanes i no pocs racons durant la nit. He dedicat els últims dies de l’any passat a recórrer els vells carrers palmesans per gaudir d’un espectacle que se’ns va i aprofitar per prendre fotos per al record.

En aquests passejos nocturns m’he acomiadat de carrers que llueixen o lluïen esplèndids per la lluentor dels seus empedrats com el del carrer la Portella o la preciosa rampa escalonada del carrer de la Gavarrera. Màgics sota la llum potent i groguenca es veuen encara els estretíssims carrerons laterals de les parròquies de Sant Jaume i de Sant Nicolau, aquest últim amb un “envant de capella” el volum sobresortint del qual dinamitza la façana de l’església. Majestuós el nocturn del carrer Concepció amb la seva llarga filera de fanals i l’esplèndida façana gòtica amb quatre “finestres coronelles” de la que va ser casa del Brollador que Salvador Burgues-Safortesa va vendre a les monges del Puig de Maria en 1576. Impressionant la perspectiva del carrer Serra amb la doble volta del gran arc de Ca Formiguera banyada per la llum d’un fanal. Per més adjectius, preciós el contrast de l’arc del carrer Almudaina que pot prendre un to ataronjat quan ho fotografies amb la lluna suspesa en el cel.

Per fi m’acost al carrer del Sol i em par davant la impressionant façana de Ca Catlar amb les seves cinc finestres renaixentistes que prenen una expressió diferent durant la nit. No és difícil recórrer la mirada pels medallons i recordar les al·legories que es mostren en ells identificades, fa temps, per Santiago Sebastián i Antonio Alonso (1973). Es tracta de les Virtuts següents: la Fortalesa, la Prudència, tal vegada la Pietat, la Caritat i la Temprança. Més a l’abast de la nostra vista, en una finestra de l’entresòl, apareix Lucrècia clavant-se el punyal pel qual aquests autors proposen una al·lusió a l’Honestedat. Com és sabut Lucrècia és un personatge de l’antiga Roma que va ser víctima d’una violació per part de Sisè Tarquinio, fill del rei Lucio Tarquinio el Superb (534-510 aC.). Dona bella i amb fama d’honesta no va poder suportar aquell ultratge i va acabar suïcidant-se clavant-se un punyal en el pit, era filla de l’il·lustre romà Espuri Lucreci i esposa de Lucio Tarquinio Colatino. Aquella acció i el desig de venjança de la seva família van influir en la caiguda de la monarquia i l’inici de la república. En Can Catlar Lucrècia apareix amb el pit nu clavant-se la daga amb un gest de dolor que s’ha accentuat amb l’erosió del seu rostre, la llum del fanal ressalta i molt el dramatisme que l’anònim escultor va voler expressar en aquesta figura cisellada a mitjan segle XVI. És un luxe veure-la encara amb aquesta resplendor àuria que aviat desapareixerà benvolguts lectors i lectores.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.

També et podrien interessar aquests articles