• Jaume Garau
  • President de Palma XXI
  • nov 2016

El síndrome de Venècia a Palma.

Tots hem sentit parlar del Síndrome de Venècia i del seu possible desenvolupament a Palma. En aquest article volem aprofundir una mica més en el tema i veure de que es tracta aquest fenomen i si realment es pot  aplicar a la realitat de Palma.

El diccionari diu que un síndrome és el conjunt de símptomes d’una malaltia.  Si es parla del “Síndrome de Venècia”, quins son els seus símptomes? Quina és aquesta malaltia? Es repeteixen els símptomes de Venècia a Palma?

El síndrome de Venècia és el resultat d’un llarg procés que començà fa més de trenta anys amb un augment progressiu del nombre de turistes, que va anar creixent de manera desorbitada fins els actuals 20 milions que rep anualment la ciutat de Venècia.

Aquest augment continu del nombre de turistes ha estat a força del creixement d’un turisme de menor poder adquisitiu, amb menys dies d’estància, de manera que actualment 12 milions no fan vespre a la ciutat. Al turisme tradicional de paquet turístic, se li ha afegit el del lloguer vacacional per internet i el dels creuers. A Palma, encara que la quantitat de visites és inferior, el procés és el mateix que ha fet Venècia i la diversificació de les arribades es també el mateix.

A Venècia el creixement desmesurat va acompanyat d’una baixada de la qualitat del tracte que donen als visitants, arribant en molt casos al tracte despectiu, fins i tot als hotels de 300 euros la nit, on el turista paga 4,5 euros per dia d’impost turístic. A Palma no hem arribat a aquests límits però el camí està ja traçat i es comencen a veure signes  similars.

Un altre dels símptomes que té Venècia, és que la seva població nativa, que ara és d’unes 60.00 persones, va rebaixant-se poc a poc i es parla de que l’any 2030 la població nativa pot haver emigrat quasi totalment. A Palma està passant el mateix pel que fa als barris històrics i del litoral, encara que una mica mes lentament.

L’especulació immobiliària a Venècia es molt alta, ja que es compren habitatges, no per viure, sinó per fer negoci de compra-venta o per lloguer vacacional. Els preus dels habitatges puja molt de manera que els natius no poden accedir als habitatges normals i han de recórrer a habitatges d’inferior qualitat o anar-se’n a un altre lloc a viure. A Palma vivim el mateix procés en els barris històrics i de litoral, afectant cada vegada a més zones de Ciutat. L’activitat immobiliària ja és el primer sector d’activitat econòmica respecte del PIB que genera la ciutat, per sobre de l’allotjament i la restauració, en canvi, ocupa a molt poques persones, menys de 2000…

La corrupció política i econòmica ha estat creixent a Venècia, fins el punt que a l’any 2016 tot l’ajuntament va cessar i va emprendre la gestió un delegat del govern de l’Estat. A Palma no hem arribat fins en aquest punt però hem vist que la corrupció política de l’Ajuntament ha estat mot intensa els darrers anys. La corrupció política es dirigeix a facilitar contractes i a donar privilegis a les “màfies” que s’instal·len en determinats tipus de comerços i llocs de la ciutat.

Un dels temes més polèmics actualment a Venècia es la transformació d’espais públics que sempre havien estat a disposició de la comunitat, en espais turístics de benefici privat. Nosaltres a Palma hem vist com tristament el Passeig del Born, que sempre havia estat únicament per un ús exclusivament públic, ha estat conquerit per terrasses de bar per un benefici privat. Un procés similar està passant a la Plaça de Cort, símbol del poder públic ciutadà i a altres places i carrers de ciutats on els equipaments i serveis turístics envaeixen la ciutat.

A Venècia els poders públics no tenen força suficient per aturar el poder de les grans companyies privades. Un exemple es el negoci dels creuers, ja que malgrat la forta oposició ciutadana i de la Comuna de Venècia per canviar rutes i calendaris, els creuers segueixen arribant al cor de la ciutat i més que mai. A Palma hem vist com grans decisions es prenien per poders externs a la Ciutat, com per exemple el creixement del Port, la instal·lació de grans superfícies, l’hospital de Son Espasses i molts altres casos on el poder extern als interessos de la majoria dels ciutadans dicta la seva voluntat.

El monocultiu turístic es omnipresent a Venècia, malgrat la important activitat cultural que impulsa les diferents Biennals que s’hi donen lloc al llarg de l’any. Els petits comerços son majoritàriament franquícies de multinacionals i pràcticament l’únic producte local que s’hi troba es el vidre de Murano. La força que encara conserven és la gastronomia italiana i local que com per tot arreu té molt èxit.

A Venècia la reacció dels ciutadans organitzats amb entitats que lluiten contra aquest procés es activa però molt minoritària, com el cas del Comittato contra i Grandi Navi o grups que lluiten contra la pèrdua d’espais públics o edificis perquè no caiguin en mans privades. Palma va en el mateix sentit, amb petits grups de persones que encara no tenen força suficient per convèncer als poders públics i a les empreses privades de que aquest no es el camí.

Des de Palma XXI volem col·laborar a cercar solucions i per això hem iniciat el debat sobre el futur de Ciutat i presentarem el mes de gener les nostres propostes perquè la ciutat de Palma pugui “curar-se” del Síndrome de Venècia que li afecta, abans d’acabar morint completament com a ciutat “normal” on els residents viuen i estimen la seva ciutat. En definitiva, perquè la ciutat pugui seguir essent una “ciutat amb turisme” però que no acabi essent una “ciutat turística”, al servei del negoci de les multinacionals de l’oci i el comerç.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.