• Bàrbara Moyà Sureda
  • Graduada en Humanitats
  • feb 2019

El paper de les dones dins l’economia de Ciutat de Mallorca

Durant la baixa edat mitjana, concretament a partir de 1229, any de la conquesta de Mallorca per part del Rei en Jaume I, Madina Mayurqa- nom d’època de la dominació musulmana- fou anomenada Ciutat de Mallorca i passà a formar part del món cristià occidental, esdevenint un centre urbà brillant dins el conjunt de ciutats europees que simbolitzen aquella època. Fou l’època dels gremis, de les institucions urbanes burgeses i de la maduresa de l’art gòtic. [1]

Aquella antiga Ciutat de Mallorca, a principis del segle XIV, reunia al voltant dels 20.000 habitants (…) Hi eren presents cristians, jueus i musulmans, ja fossin homes o dones, lliures o esclaus.[2] Aquest nombre d’habitants suposava un 40 per cent de la població de l’illa, contant tant els que habitaven pròpiament dins la ciutat i aquells que ho feien en els seus voltants agraris, és a dir, fora de la ciutat emmurallada. [3]

Pel que fa a l’economia, el sector primari estava dominat pel cultiu de l’olivera, la vinya i els cereals; el sector manufacturer, sobretot els teixits, així com la vida comercial, es va ampliar. El seu port es va convertir en eix de moltes rutes comercials i donà lloc a l’establiment de consolats a Mallorca de potències com Gènova o Venècia i, de retruc, consolats de Mallorca en llocs com Marroc, Alger o Tunísia.[3]

I quin paper hi tenien les dones?

A l’època baixmedieval, va començar a sorgir un altre tipus de dona, fora dels estaments perfectament identificats fins aquell moment: nobles, religioses o camperoles. Fou llavors quan les dones s’incorporaren als treballs productius i començaren a realitzar tasques remunerades fora de la seva llar [4]. Podien, però, realitzar transaccions comercials sense el testimoni d’una figura masculina? Tenien presència en els gremis? Quins tipus de treballs realitzaven?

Tenint en compte que existien tres comunitats ben diferenciades dins la ciutat, parlarem, per separat, de la dona cristiana, la dona jueva i la dona sarraïna.

La dona cristiana

En general i en qualsevol etapa de la seva vida, les dones gestionaven la part dels béns que lis corresponien encara que es casessin, podien donar-los, vendre o dipositar-los en un convent [5]. De fet, hi ha constància de transaccions en les quals figura donant el seu consentiment a un fill seu per realitzar una transacció o bé actuant com a procuradora o, fins i tot, anomenant procuradora a una altra persona perquè realitzi transaccions amb el seu nom. Així mateix hi ha constància de contractes fets per dones en els que col·loquen els seus fills o filles per servir i, fins i tot, contractes on són elles mateixes les que s’ofereixen al servei d’altri. Tanmateix, és bo assenyalar que figuren molts cops a les transaccions de béns familiars, juntament amb els seus marits.[6][7]

La dona, així mateix, és objecte fiscal i no està “marginada” a l’hora del pagament d’impostos. En la documentació d’origen fiscal consta inscrita en igualtat de condicions que l’home, sempre que fora cap de família, òrfena, viuda i que no depengués de cap home. També es troba presència de la dona als Protocols Notarials, ja que solia acompanyar jurídicament el marit en la majoria de les transaccions.[8]

El seu paper, en l’àmbit professional, encara que molt present, era molts cops invisible. Un cop casades, si treballaven en el negoci familiar, no constaven com a professionals del sector. Tanmateix, encara que no hi constessin com a tals, s’ocupaven d’assumptes relacionats amb el negoci, a més, és clar, de fer-ho de la casa i dels infants. De tota manera, en absència del marit, eren elles les que duien el negoci – igualment en el cas de quedar vídues- i, encara així, no figuraven enlloc com a professionals, eren sempre la dona del comerciant, del sastre, etc. També hi ha constància de dones forneres, hostaleres, cosidores, infermeres, dides, prostitutes, etc. encara que l’únic gremi femení del qual es té constància és el gremi de cosidores:

“Sujetas también las mujeres a constituir gremio, las doncellas u oficialas de las sastrerías formaron en el siglo XIV un cuerpo denominado de cosedoras.[9]

La dona jueva

La dona jueva, també era considerada subjecte fiscal.[10] Pel que fa a la seva vida dins la llar, es semblava a la vida de la dona cristiana en el fet que, a més d’ocupar-se de la casa i els infants, també ho feia del negoci. Precisament, és bo assenyalar que, tenint en compte que molts dels jueus eren comerciants i passaven grans temporades fora de casa, eren elles les que tenien cura del negoci i les que es feien càrrec dels comptes de la casa, encara que, com les dones cristianes, aquesta feina fos invisible a nivell professional. Ara bé, sí que ha quedat constància de jueves que exercien com a mestres d’algun ofici, i, fins i tot, ensenyaven a filles de cristians, encara que ho feien sempre dins les murades del Call. Val assenyalar que el seu paper era molt important al sector tèxtil i de la pell, de fet trobem constància del seu treball com a cardadores, adobadores de pell i, fins i tot, enquadernadores. Així mateix he trobat alguna referència a transaccions comercials fetes per dones jueves, un cop vídues. No se n’han trobat on figuressin acompanyant al marit en les transaccions.[6][7]

La dona sarraïna

La gran majoria de les dones sarraïnes eren esclaves, encara que podien aconseguir la seva llibertat. Ara bé, un cop aconseguida, moltes acabaven exercint la prostitució. N’hi havia d’altres que es casaven amb antics esclaus. Pel que feia als béns aconseguits al llarg de la seva vida, si era esclava, no testava i un terç dels seus béns passaven a la Corona. Si era lliure, podia testar.[11]

——————————-

Per concloure, indicar que les dones eren molt presents a la vida d’aquella Ciutat de Mallorca i, a poc a poc, es van descobrint més documents que ho corroboren. Aquesta gran tasca s’ha d’agrair a totes les persones que dediquen gran part de la seva vida a buscar documentació relacionada amb les dones en aquella època. Feina titànica que dóna a conèixer la realitat femenina en aquells moments i deixa clar que la dona no només s’ocupava de la casa, dels nens i de filar, sinó que era present en molts altres àmbits.

 

 

[8]Barceló i Crespí, Maria (1989) “La dona com a subjecte fiscal (segles XV-XVI)” a  Mayurca, número 22, pàgines 49-56.

 

[2]Barceló i Crespí, Maria (2016) La ciutat de Mallorca en temps de Ramon Llull. Pregò per a la Festa de l’Estandart.Palma: Ajuntament de Palma.

 

[10]Bernat i Roca, Margalida (2005) El Call de Ciutat de Mallorca a l’entorn de 1350. Palma: Lleonart Muntaner Editors.

 

[5]Coll Font, Maria Carme (2007) “Aproximació a l’economia i la societat mallorquines de 1240 a través del llibre Manual de Pere Romeu, notari públic de Mallorca” Dins Jornades d’Estudis Històrics Locals, pàgs. 213-227. Palma: Edició Estudis Baleàrics.

 

[4] Félix Bellido, Juan (2010). La condición femenina en la Edad Media. Aproximación a la mujer medieval y a las escritoras en un mundo marcadamente patriarcal. Córdoba: Ediciones El Almendro.

 

[3]Jover, Gabriel; Mas, Antoni; Soto, Ricard (2006) “Colonització feudal i esclavitud, Mallorca 1230-1350” Dins Recerques, número 52-53, pàgines 19-45 [En línia] url: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137829/322473

 

[1]Munar i Riutort, Maria Antònia (1991) Presentació del llibre que recull les XI Jornades d’Estudis Històrics Locals. La manufactura urbana i els menestrals (Segles XIII-XIV) Palma: Prensa Universtaria Editorial.

 

[9]Ramonell, José Luis (1885) “Los gremios en Mallorca” Dins Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, n. 8, pàgs. 2-4. Palma: Sociedad Arqueológica Luliana. url del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) http://www.arqueologicaluliana.com/bsal.htm

 

[6]Rosselló Vaquer, Ramon (2001) La ciutat de Mallorca al Segle XIII. Felanitx: l’autor.

 

[7]Rosselló Vaquer, Ramon (2004) La ciutat de Mallorca després de la conquista [sic] de 1229: documentari 1230-1300. Palma: Edicions Roig i Montserrat.

 

[11]Sastre Moll, Jaume (2017) La dona medieval a la Ciutat de Mallorca (Segles XIII-XIV). Palma: Lleonart Muntaner Editors

 

Aquest article és un extracte del treball de fi de grau en Humanitats realitzat per l’autora amb el títol “Les dones a la baixa edat mitjana a Ciutat de Mallorca després de la conquesta del rei Jaume I de Catalunya i Aragó. El seu paper dins l’àmbit econòmic”, disponible a http://hdl.handle.net/10609/74646

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.