• Jordi Bayona
  • jun 2017

Cruixir de dents a Palma dels Sorolls

Basat en fets reals…

Un sobresalt et fa fallida al cor la primera vegada que ho sents. Dissabte, set del matí. La petita plaça de la Gerreria, oasi de silenci i somni a aquestes hores. El camió de Emaya eleva el contenidor per sobre de la seva caixa, obre la tapa i centenars d’ampolles de vidre s’estampen sobre la seva caixa metàl·lica. El més semblat a una bomba que destrossa la façana de cristall d’un edifici. Comença l’espectacle.

Tot sol a casa, el bulldog del pis de dalt arrossega pel sòl el seu plat metàl·lic. Com si en el teu sostre juguessin un partit reglamentari amb pilota d’alumini. Metàl·liques són també les portes enrotllables dels bars i tendes de la plaça. Els grinyols avisen als veïnats de la seva obertura i tancament. No triguen a arribar els camions de begudes. Un jove fort carrega bidons de cervesa. Uns 25 litres cadascun. Amb desordenat martellejo els ordena dins del camió i els deixa caure sobre el sòl amb estrèpit similar al de l’enorme gong que tocava el forçut de les pel·lícules de la Rank Films. Això sí, vint vegades seguides.

És barri de cases antigues que demanen reforma a crits. Uns obrers tallen rajoles amb una radial que, a més de la tortura estrident i aguda, inunda el paisatge urbà de pols. Per esmenar-ho, arriba d’improvís un petit camió de neteja i reg municipal que, a tenor del soroll que provoca, podria passar per un gegantesc tanc de la vintena Panzer Division hitleriana.

Com està prop del carrer del Sindicat, els camions de repartiment es disputen el reservat de càrrega/descarrega a la plaça i aparquen com poden. Un d’ells ocupa massa espai i no deixa passar el bus de la línia 2 – circumval·lació centri històric–. El conductor es cansa de donar botzina. En un moment la cua de cotxes es perd a la llunyania amb banda sonora de cornetes. Entre ells es troba un vehicle d’Emaya que ve a per un dels set contenidors d’escombraries situats en el lloc. Ho buidarà al camió amb so de revolució industrial. Acudeixen diàriament més d’una desena.

Les terrasses, que ocupen pràcticament tot l’espai públic del lloc, planten aviat les seves taules. Els turistes mengen prest i els músics de carrer ho saben. El programa dura més d’hores: country amb guitarra elèctrica i altaveus; joveneta de dolça balada i escandalós amplificador; dues actuacions de flamenc a pèl i guitarra espanyola; un teclat electrònic; diverses actuacions de centreeuropeus amb acordió, clarinet i tamborí que inclouen Guantamera, El padrí i similars; un saxofonista i, finalment, un veterà tanguista. Naturalment, els comensals, especialment els espanyols, alcen el to de les seves converses; els clients de ja entrada la tarda, gintónic en mà, celebren el seu oci estiuenc amb risotades corals en l’encantadora placita de la Palma històric. Els decibels, no obstant això, treballen a tota hora.

L’espectacle musical es repeteix quan els turistes tornen a per el sopar. Malgrat el ja nodrit cartell, s’afegeix l’ocupant del segon pis que es relaxa amb un “chumba-chumba” discotequero a tot volum. Els cristalls de les balconades tremolen. Els veïns més compassius pretenen cridar a la policia perquè no és normal que algú pugui estar viu en aquesta casa i amb aquesta música durant deu minuts. I porta dues hores.

Quan el sol s’apaga s’encenen els bars. Deu anys enrere no hi havia ni un en la plaça; avui hi ha cinc. Als voltants hi ha una vintena. I els dimarts? Ruta martiana!: zurito i canya barat-barat. Tota la geografia urbana de la zona s’inunda amb riuades de gent, adobats guerrers en la lluita contra el silenci. Misteri estadístic: entre la multitud no s’identifica un sol policia municipal.

En les portes d’alguns bars, quadrilles que criden i beuen, l’un i l’un altre a l’excés. Aquest dia l’ordenança municipal obliga al tancament dels establiments a mitjanit, però això no impedeix que segueixi la tabola al carrer. L’animen els venedors de llaunes de cervesa a euro, la qual cosa empitjora l’apocalipsi en tots els racons del barri. La nodrida processó circula fins a la matinada. A aquesta hora gairebé mai falla el desafinat orfeó de una cançó d’aniversari a manera de comiat. També canta l’absència de la policia municipal… Sobre dos quarts de set del matí la diligent Emaya començarà a netejar la plaça i a adonar d’això als veïns.

Governs municipals d’un signe o d’un altre, ordenances noves, expedients sancionadors, canvis en la recollida d’escombraries, nous comandaments policials, discursos smart-city, plans de control acústic?. Poques nous per a tant soroll. El món de la gestió municipal i el de la realitat segueixen sent diferents. Són línies paral·leles que no es creuen. El real mai canvia. Avui, com ahir i com a matí, els veïns sofriran cruixir de dents a Palma dels sorolls sense que ningú els auxiliï.

Traducció al català de l’article original a: http://www.diariodemallorca.es/opinion/2017/06/05/crujir-dientes-palma-ruidos/1221119.html

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.