• Margalida Mestre | Universitat Autònoma de Barcelona
  • (Español) Universitat Autònoma de Barcelona
  • set 2016

Ciutat i territori en l’obra de Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) fou membre d’una generació puixant, arribada a la maduresa a inicis del segle XX, que ja es desmarcava de la primera Renaixença – la de Marià Aguiló, Tomàs Forteza i, entre altres, Josep Lluís Pons i Gallarza, de qui fou alumne –. Tot i així, no en escasses ocasions s’ha reconegut que la seva figura ha estat prou oblidada dins la societat mallorquina. Un exemple d’aquest fet n’és el que exposà Josep Lluís Marfany, el qual elegí per títol “Gabriel Alomar, oblidat” a l’apartat que li dedicà en els seus estudis sobre el modernisme. Un altre en fou Antoni Serra, que exposà de forma contundent: “No cal perdre’s en divagacions excessives: Gabriel Alomar, l’escriptor, el professor, el polític, ha estat el gran ignorat de la societat mallorquina”. Ara bé, més enllà de les diverses causes que poden haver desencadenat aquesta relativa manca d’atenció pòstuma, l’obra de l’autor deixa un envejable llegat que possibilita conèixer en profunditat el seu pensament des de diverses perspectives.

Essent coneixedor del seu treball, el geògraf Oriol Nel·lo, actualment professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb

Margalida Mestre, geògrafa i doctoranda del mateix departament, han impulsat, sota la direcció del professor i amb el recolzament de l’Institut d’Estudis Catalans, un projecte de recerca amb l’objectiu d’estudiar el pensament de l’intel·lectual mallorquí entorn a la ciutat i sobre la relació entre ciutat i territori.

La teorització de Gabriel Alomar de la relació entre ciutat i territori és un dels aspectes sens dubte més interessants i innovadors de la seva obra assagística des de la perspectiva geogràfica. Ara bé, en la seva concepció, aquesta relació, supera a bastament els aspectes geogràfics per esdevenir compendi i metàfora de l’organització social i el pensament polític. Vegem, per exemple, el què escrivia l’any 1907 en un article a El Poble Català:

“La gradació progressiva no és aquesta: regió (ruralitat), ciutat, nació. Sinó ben diversament, aquesta: regió, nació, ciutat (…). La mera nació és col·lectivitat tancada dins si mateixa, movent-se a si mateixa, exercint la seva influencia en el cercle de si mateixa; i la ciutat és nucli d’irradiació, d’influència sobre l’exterior; si en la nació hi ha esperit conscient, en la ciutat hi ha esperit pensant i imperant; si en la nació hi ha sentimentalitat, en la ciutat hi ha pensament i volició. Els interessos nacionals són de resistència a l’adaptació de lo estrany; són tradicionals, conservatius del moviment i la llei pròpia. Els interessos de la ciutat són futuristes, perquè veu tota la seva missió en el pervenir, en la sort futura i en la potencia fecundant i generatriu de les idees que llença, en l’èxit de les empreses que escomet. (…) Deuria dir-se: la regió és moguda, la nació se mou; la ciutat mou. La regió és inert. La nació és se-movent. La ciutat és motriu”.

Aquesta concepció, que Alomar anirà elaborant i desenvolupant en escrits successius resulta particularment notable. És així degut a diversos factors: tant per les corrents de pensament nacionalista del tombant del segle XX, que havien anat imposant cada vegada amb més força un profund sentiment de desconfiança antiurbana, on la ciutat era representada com una amenaça per a la supervivència de la nació; perquè l’autor aposta per la preeminència de la ciutat en un moment en el qual els contrastos Ciutat – Part Forana eren percebuts sovint com a exemples de “macrocefàlia” i desequilibri; i també perquè ja apuntava a la possibilitat de la desaparició de la tradicional contraposició rural/urbana.

És a partir d’aquest pensament territorial de Gabriel Alomar, què compta amb idees innovadores i relativament influents, que s’ha proposat i dut a terme un estudi aprofundit i exhaustiu, que inclogué, no només l’exploració i l’anàlisi dels escrits de l’autor, sinó també l’estudi dels orígens i les repercussions dels seus

plantejaments. Així, la recerca adopta un plantejament transversal i compren elements tant de caràcter geogràfic, com històric i literari. A més, per raó de la trajectòria vital de l’autor, l’estudi abasta tant aspectes relatius al Principat de Catalunya com a les Illes Balears.

El pla de treball ha consistit en un buidat exhaustiu de l’obra de Gabriel Alomar en relació al tema d’estudi, explorant també la repercussió i el debat sobre els seus plantejaments a través de la revisió d’escrits d’autors coetanis, principalment catalans i mallorquins. La font bàsica per a la recerca han estat els tres volums de les obres completes de Gabriel Alomar i Villalonga publicades per la ja desapareguda editorial Moll a Palma entre els anys 2000 i 2004, volums que havien de formar part de l’edició de l’obra de l’autor que dissortadament ha quedat interrompuda.

La feina en la recerca aporta diferents resultats: un índex onomàstic dels tres volums de les obres completes; un índex de referències al concepte Ciutat; i un dossier – selecció de textos sobre el concepte Ciutat a partir del qual pot veure’s l’evolució del pensament entorn al concepte. Aquesta relació resulta de gran interès en el debat sobre el procés d’urbanització, en un moment en el que la ciutat s’estén sobre el territori, integrant- lo i articulant-lo en la seva totalitat. La confecció dels índex onomàstics, que l’IEC posarà a disposició de tots els estudiosos de manera imminent, obre també un ampli ventall de possibilitats, podent-ne estudiar les relacions de l’autor amb altres personatges, així com les fonts de la seva obra i les seves reflexions.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.