Palma, una ciutat envaïda

El títol d’aquest llibre no es únicament un joc de paraules i un gest de reconeixement al llibre de Marius Verdaguer “La Ciutat Esvaïda”, sinó també l’expressió d’un convenciment.

Palma ha crescut –sobretot- per la gran influència que han tengut les successives invasions de pobles i grups al llarg de la seva història i per determinats fenòmens polítics externs a la dinàmica pròpia de la ciutat.

La història de Palma ha estat marcada per la seva ubicació estratègica en el mediterrani occidental. Aquesta posició estratègica ha estat un pol d’atracció de molta gent que venguda de fora han anat forjant la seva fisonomia i la societat actual.

Desprès de la romanització de l’Illa de la qual queden pocs restes, la Ciutat va seguir tenint invasions d’altres pobles, de les quals la conquesta per part del califat de Córdoba l’any 902 i la conquesta Catalana de 1229, són les que més impacte tendran sobre la forma i la societat que configura la Palma actual.

Fruit d’aquestes invasions i reconversions poblacionals, sorgeixen els diferents recintes murallats i els grans edificis emblemàtics de Palma, com la Seu, el Palau Episcopal, el Palau de l’Almudaina, la Llotja o el Castell de Bellver.

A lo llarg de la seva història també hi ha hagut altres fets de gran calat que han deixat una forta empremta a la ciutat. Ens referim a fets històrics com la Guerra de Successió que va deixar Ciutat fora de la Corona d’Aragó amb el Decret de Nova Planta en 1714; la Guerra de la Independència en 1808 i les diferents desamortitzacions des de 1836.

Ja en el segle XX, Palma, ha viscut diferents guerres contemporànies: les Guerres Colonials del 98, la Primera Guerra Mundial de 1914, la Guerra Civil al 1936 i la Segona Guerra Mundial de 1940. Totes elles tendran també un gran impacte sobre la ciutadania, especialment la Guerra Civil.

Tots aquests grans fenòmens històrics varen desencadenar una multitud de canvis urbans i socials que han deixat unes marques a la ciutat que encara perduren. Ja sigui vestigis en els edificis, en la trama urbana, en la memòria dels ciutadans que s’ha anat transmetent generació rere generació; com memòria integrada en els arxius de les institucions i en arxius privats.

Si teniu algun comentari o correció, per favor contactau amb nosaltres.